Colps de Puny

Es de noche. Marta (25) está parada frente a un gimnasio con el semblante trastornado. Quiere ejercitarse con un saco de boxeo, como le cuenta a Francesc (35), el propietario del gimnasio, que estaba a punto de cerrar, pero que le permite usarlo durante una hora, mientras vislumbra la posibilidad de ligar con una chica atractiva que, sin embargo, no se muestra nada receptiva a sus gestos de seducción. El golpeo del saco de Marta se acelera al ritmo de sus recuerdos de ese mismo día, que conectan con los de su rutina: la de una comercial de farmacia que tiene que sufrir todo tipo de agresiones verbales y gestuales en la calle por parte de hombres que se creen con el derecho de usar su cuerpo como objeto simbólico sobre el que liberar sus pulsiones. Ante estas situaciones, Marta nunca sabe cómo contestar: la sorpresa del momento y el miedo a la reacción de alguien que se sabe más fuerte, tanto física como socialmente, la atenazan constantemente. Por su parte, Voro (29), su novio, una persona aparentemente comprensiva y de mentalidad abierta, trata de consolarla sin darse cuenta de que, de forma indirecta, justifica las agresiones y la acusa a ella de propiciarlas. Marta necesita comprender la correlación de fuerzas y poder que la oprime en su vida, necesita sentirse fuerte para sobreponerse a ellas. A esta escena de expulsión de ira ante el saco asiste como espectador admirado Francesc, que se jacta por whatsapp ante sus amigos de su objetivo sexual de la noche, ignorando el mundo interior contra el que Marta combate en ese momento. Pero tras la catarsis la reacción de Marta será inesperada, tanto para Francesc como para Voro.

LETRA DE LA CANCIÓN DEL GRUPO PUPIL·LES “ COLPS DE PUNY”

COLPS DE PUNY
Gira la mirada espantada caminant,
té por a la nit, carrers mal il·luminats.
Escolta xiular dèbil, cada colp més prop
apreta el pas de pressa com si anares a galop.
Des d’un cotxe al semàfor la conviden a pujar.
Són dos homes somrient-li, dient-li obscenitats.
Ella baixa el cap: “a casa vull arribar,
respondria el que pense però la nit em fa fredat”.
Al dia següent continua el seu malson,
des d’un bar la criden: “Mamita que bombón!
Eres un bellezón, vas siempre sola?
Quieres tomar algo conmigo a deshora?”
Rebufa i s’angoixa, torna a baixar el cap,
apreta fort els punys, tan fort que es fa un arrap.
Anava a treballar, no ha pogut evitar
canviar-se de vorera i enfadar-se per creuar.

COLPS DE PUNY, FUGIR DE LA GÀBIA
COLPS DE PUNY, PER VÈNCER LA INFÀMIA
COLPS DE PUNY, QUE CALMEN LA RÀBIA
COLPS DE PUNY, COLPS DE PUNY (x 2)

Silenci! No vull cap opinió,
si em maquille és perquè vull no per les vostres ovacions.
La meua vestimenta no justifica l’agressió,
si crides quan jo passe és violència i opressió.
El meu cos la meua pàtria i la defensaré,
qualsevol intrusió la respondré amb ungles i dents.
Cansada de mirar cap altre lloc,
estic tan enrabiada que no puc fer oïds sords.
Cap a casa no vull ser valenta, vull ser lliure,
vull escriure que tinc motius per viure.
I a l’assetjador el farem fora, ja està bé!
No tindreu cap poder sobre mi, mai més!
Ni hui, ni ahir, ni mai, em plante, et faré front.
Ni hui, ni ahir, ni mai, he fet fora la por.
Sóc jo la que em done dignitat.
Jo sóc la que m’estime de veritat.

COLPS DE PUNY, FUGIR DE LA GÀBIA
COLPS DE PUNY, PER VÈNCER LA INFÀMIA
COLPS DE PUNY, QUE CALMEN LA RÀBIA
COLPS DE PUNY, COLPS DE PUNY (x 2)

Farta de què em criden, farta d’aguantar.
El carrer és meu i reclame el meu espai.
Vull caminar tranquil·la i segura pel veïnat.
El meu cos no és públic, jo sóc l’ama i és privat.
El cap alt quan jo camine amb pas ferm i decidit.
Ja mai més m’angoixareu, estic farta de patir.
L’alcohol no és cap excusa si m’estàs intimidant,
colps de puny per fer-te fora, hui fem nostra la ciutat.

COLPS DE PUNY, FUGIR DE LA GÀBIA
COLPS DE PUNY, PER VÈNCER LA INFÀMIA
COLPS DE PUNY, QUE CALMEN LA RÀBIA
COLPS DE PUNY, COLPS DE PUNY (x 2)